Teoria Musical 1r ESO
TEORIA MUSICAL
PENTAGRAMA
Conjunt de cinc línies i quatre espais on es col·loquen els signes musicals.
CLAU DE SOL
Indica que la nota que es col·loca en la segona línia es diu sol.
NOM DE LES NOTES MUSICALS.
do re mi fa sol la si do
LÍNIES ADDICIONALS.
Són unes línies que es col·loquen damunt o sota el pentagrama i serveixen per poder donar nom a les notes que s'escriuen fora del pentagrama.
PARTS QUE FORMEN LES NOTES.
1- Corxete,
2- Plica
3- Cap
LES PLIQUES.
Línies que es col·loquen sobre els caps de les notes.
Regla per a la col·locació:
De la nota “DO” fins a el “SI” les pliques es col·loquen cap amunt i a la dreta.
A partir de la nota “SI” les pliques es col·loquen cap avall i a l'esquerra.
Nota: Sols la nota “SI” es pot escriure de les dues formes.
FIGURES I SILENCIS MUSICALS.
LA CORXERA.
Quan hi ha més de dues corxeres es poden substituir els corxetes per una barra. La corxera solament portarà una barra igual que el seu silenci.
Nº de figures
|
Figura corxera
|
Substitució per barres
|
Durada
|
1
| | |
1/2
|
2
| | |
1
|
4
| |
2
| |
8
| |  |
4
|
LA SEMICORXERA.
Igual que les corxeres, quan hi ha dues o més semicorxeres es pot substituir la plica per barres. La semicorxera portarà dues barres en la figura i el silenci corresponent.
NUMERO DE FIGURES
|
FIGURA DE SEMICORXERA
|
SUBSTITUCIÓ PER BARRES
|
VALOR DE LA FIGURA
|
1
| | |
¼
|
2
| |  |
½
|
4
| |  |
1
|
SEMICORXERES AMB CORXERA.
FIGURA
|
SUBSTITUCIÓ PER BARRES
|
VALOR DE LA FIGURA
|
|  |
1
|
|  |
1
|
CORXERA AMB PUNT I SEMICORXERA.
FIGURA
|
SUBSTITUCIÓ PER BARRES
|
VALOR DE LA FIGURA
|
 |  |
1
|
EL COMPÀS
El compàs és la divisió del pentagrama en parts d'igual durada o igual suma de valors. Els compassos s'indiquen per dos nombres superposats: numerador i denominador.
Numerador: És el nombre que se situa a dalt. Indica quants temps o polsos té el compàs.
Denominador: És el nombre que se situa a baix. Indica la figura que val cada temps.
Exemple:
En l'exemple, el numerador (el nombre d'a dalt) és 4, la qual cosa indica que hi ha quatre temps. El denominador (el nombre d'a baix) és 4, la qual cosa indica que són negres
Exemple:
En aquest cas, el numerador és 2 (dos temps) i el denominador és 4 (que significa que són negres). Llavors, aquí hem de sumar sempre dos.
ELS COMPASSOS SIMPLES
Hi ha tres compassos simples:
Compàs de 2/4
Compàs binari : dues parts
Accentuació: fort, feble
Unitat de temps (la figura que val un temps) 
Unitat de compàs ( la figura que val tot el compàs)
Compàs de 3/4
Compàs ternari : tres parts
Accentuació: fort, feble, feble
Unitat de temps (la figura que val un temps)
Unitat de compàs ( la figura que val tot el compàs) 
Compàs de 4/4
Compàs ternari : quatre parts
Accentuació: fort, feblel, fort, feble
Unitat de temps (la figura que val un temps)
Unitat de compàs ( la figura que val tot el compàs) 
Forma de Marcar
ELS COMPASOS COMPOSTOS
LÍNIA DIVISÒRIA.
Són les línies que travessen el pentagrama verticalment i serveixen per separar els compassos musicals.
DOBLE BARRA I DOBLE BARRA FINAL.
Són dues línies divisòries verticals que es col·loquen per separar dos seccions dins d’una peça o canvi d’armadura, de compàs o de tempo.
La doble barra final es col·loca al final d’una partitura per indicar el final d'una composició musical.
ANACRUSA
Significa que el primer compàs està incomplet.
SIGNES DE PROLONGACIÓ
Els signes de prolongació són tres: Lligadura, puntet i calderó.
LLIGADURA
Signe musical en forma de mitja lluna que es col·loca sempre sobre els caps de les notes pot ser de dues formes:
a) Unió: uneix sempre notes d'un mateix so. Els valors se sumen.
b) Expressió: uneix notes de diferent so. Serveix per donar expressió,i caràcter a una obra musical.
PUNTET
Signe musical que es col·loca a la dreta de la nota o silenci i augmenta la meitat de durada a la nota que acompanya.
Exemple:
CALDERÓ
Signe musical que té forma de semicercle amb un punt al centre i serveix per perllongar la nota o silenci aproximadament el doble del valor en la qual esta col·locat.
Es col·loca damunt de les notes o silencis.
