Escales i alteracions
Les escales diatòniques
Una escala és una successió ordenada de set notes musicals de forma ascendent o descendent.
Hi ha molts tipus d’escales, en funció del nombre de notes que contenen i la distància que hi ha entre elles, però el nostre sistema musical es basa sobretot en dues:
Escales majors i escales menors
Escala de Do Major
L’escala de Do Major també s’anomena escala natural ja que, no porta cap alteració.
S’anomena escala de DO perquè Do és la primera nota d’aquesta escala.
Totes les escales estan constituïdes per cinc tons i dos semitons.
Un to és la suma de dos semitons
to= semitò + semitò
|
Si observem el teclat del piano, la distància de to està constituït per dues tecles blanques i una tecla negra en el mig
exemple: do,re.
La distància de semitò no té cap tecla negra en mig de les tecles blanques, exemple: mi,fa.
La posició que ocupa cada nota en l’escala s’anomena grau i s’indica amb un número romà.
Cada nota compleix una funció determinada
Els graus més importants d’una escala són:
I
|
Tònica,dóna nom i tonalitat a l’escala. És el més important, marca el final d’una composició.
|
IV
|
Subdominant, grau amb molta influència tonal sobre què recau gran part de la composició.
|
V
|
Dominant, dirigeix la línia melòdica repetint-se moltes voltes.
|
Aquests graus s’anomenen graus tonals, són el que més es repeteixen en una composició musical fent de suport a la resta de notes de la melodia.
Altres graus important són:
VII
|
Sensible,(tonalitats majors) perquè estan a distància de semitò, i produeixen una forta atracció.
|
III
|
Mediant,marca la diferència entre el mode major i el mode menor.
|
Escala de la menor
Totes les escales majors tenen una relativa menor, l’escala relativa menor de DO Major és l’escala de la menor.
A l’ igual que l’escala major, l’ escala menor està formada per set notes ordenades de més greu a més agut.
S’anomena escala de la, perquè el primer grau de l’escala és la nota la.
Les tonalitats majors reflecteixen amb freqüència emocions optimistes i enèrgiques
Les tonalitats menors s’associen amb emocions i sentiments més dolces o malenconioses.
Alteracions
Les alteracions musicals són signes que modifiquen l’entonació o altura dels sons. Les alteracions són els sostingut, el bemoll i el becaire.
El sostingut, puja mig tó a la nota.
El bemoll, baixa mig tó a la nota.
El becaire, anul·la l’efecte del sostingut i del bemoll
Hi ha dos tipus de alteracions:
Alteracions pròpies
Aquestes alteracions apareixen al principi de la partitura, just a continuació de la clau i abans del compàs. Aquestes alteracions es coneixen com armadura. Alteren els tons de totes les notes que es trobin a l'altura de qualsevol alteració de l'armadura, també les seves octaves.
Alteracions accidentals
Aquest tipus d'alteracions poden aparèixer en notes que no estiguin afectades per l'armadura de clau. Són alteracions que podem fer a les notes de manera arbitrària. Quan alterem una nota, les notes que estiguin a la mateixa alçada i en el mateix compàs s'alteraran automàticament.
